Relats Conjunts d'Abril: Els Bàrbars davant de Roma
—- T'has fixat quins cavalls més bonics, quin color de pell que tenen?
- Sí, però aquest no és el tema de la pintura, són els bàrbars, que no ho veus?
- I aquest cel? Amb aquesta claror tan especial? Quina tonalitat li dona a la pintura, oi?
- A veure, amic meu, has de parlar del tema principal: els bàrbars i els romans.
- I l'herba, t'hi has fixat quina textura més encertada que té?
- Que no em sents? Que no entens el què t'estic dient?
- Perfectament, però no m'interessen ni un borrall els bàrbars bàrbars ni els bàrbars romans. Si vols parlar-ne, ja que jo no ho faré... aquesta pintura te la comentes tu mateix.
Ja, ja.. Interesante.
ResponEliminaSalud.
😉😂
EliminaMolt bo! Cadascú es fixa en el que més l'interessa, és clar que sí.
ResponEliminaAbraçades!!
I tant que sí! Va fer bé de plantar-se!
EliminaAbraçades!
Tots els punts de vista son interessants i oportuns , quina fal·lera a parlar només dels bàrbars ! :D
ResponEliminaUna abraçada, Carme !!.
Una mica de llibertat d'expressió, caram! 😂
EliminaUna abraçada, Artur!
Un conflicte d'interessos. ;-)
ResponEliminaMolt ben trobat!
Aferradetes, preciosa.
Un vol parlar de pintura i l'altre d'història... No es trobaran mai.
EliminaAferradetes, preciosa!
Good one!
ResponEliminaThe barbarians are always the others, eh? ;-)
There's an excellent book by Coetzee: "Esperant els bàrbars".
Abraçades, Carme.
Exacte, els bàrbars sempre són els altres... I els romans també eren uns "angelets".
EliminaBuscaré "Esperant els bàrbars" de Coetzee. Gràcies Sean!
Abraçades!
Que no falti l'humor, Carme, encara que sigui per parlar d'un moment tan dramàtic. I que puguem escriure sempre sobre allò que volem i no sobre allò que volen que parlem.
ResponEliminaAbraçada!
La història (del nostre país ...o no) sempre fa plorar, plena a vessar de moments dramàtics. I a ella, ara mateix li venia de gust parlar de l'herba.... Cadascú per on l'enfila.
EliminaMoltes gràcies, Teresa.
Abraçades
Entre art i vida, jo també em quedo amb l'art.
ResponEliminaDoncs sí... la història massa sovint és trista.
Elimina